Español | Català | Mapa web |

   

Un projecte de:
Amb la col·laboració de:

És una associació sense ànim de lucre que treballa, entre altres coses, per defensar i salvaguardar els drets de les persones amb hiperactivitat i/o dèficit d'atenció, facilitar la integració d'aquestes persones a la societat i donar suport, orientació i informació a les famílies afectades.
El 2004, es van unir a Vigo, 16 pares amb fills afectats pel TDAH i van crear l'Associació ANHIDA, que pretén principalment l'atenció especialitzada a aquestes persones i en segon lloc donar a conèixer a la societat les necessitats especials que elles tenen per promoure la igualtat d'oportunitats i millor integració social. Llegir més Malgrat que no s’ha trobat una cura definitiva al TDAH, hi ha disponibles una sèrie de tractaments que facilitaran la vida del nen i l’ajudaran a combatre els símptomes del trastorn. “Guia de tractament per a pares. El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat” és una manual destinat als pares que facilita informació detallada sobre els diversos tractaments i les millors opcions del panorama mèdic actual. Llegir més TDAH són les sigles de Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat, una afecció que pateix entre un 3 i un 7% de la població infantil en edat escolar -la de major incidència durant la infància. Els nens i adolescents amb TDAH presenten problemes a l’hora de concentrar-se o de controlar els seus moviments i impulsos. Depenent del cas predomina la hiperactivitat o el dèficit d'atenció; alguns nens, però, en pateixen els dos. Llegir més F.E.A.A. és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a promocionar la investigació i col·laborar en àrees educatives, d'atenció social i científiques, i centres consagrats a l'estudi i atenció d'aquest trastorn. Du a terme una sèrie d'activitats com ara: l'assessorament a pares, professionals, associacions i institucions públiques i privades sobre el TDAH; i la formació i intercanvi de projectes, experiències i investigacions. Llegir més La diversitat de criteris sobre el diagnòstic i el seguiment terapèutic del Trastorn per Dèficit d'Atenció/Hiperactivitat i el seu possible sobre-diagnòstic a Espanya durant els darrers 10 anys han generat un intens debat al voltant de la patologia. En aquest estudi s'avalua el seguiment que els especialistes espanyols fan de les recomanacions llançades per l'Associació Americana de Psiquiatria.  Llegir més CONTEXT: El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns neuroconductuals més freqüents de la infantesa.

OBJECTIUS: Es va dissenyar un estudi europeu amb l'objectiu principal d'examinar l'impacte del TDAH en les activitats quotidianes, el comportament general i les relacions familiars dels nens amb TDAH, des de la perspectiva dels pares.

METODOLOGIA: Es va dissenyar un qüestionari en línia (web). Es van analitzar 3 grups de nens: (1) amb TDAH que rep medicació de manera estable (més de 3 mesos); (2) amb TDAH que no rep medicació, i (3) nens sense TDAH (grup control). L'enquesta va ser emplenada via web pels pares dels nens (de 6 a 18 anys) amb TDAH i sense TDAH (grup control).

RESULTATS: Mostra de TDAH, 910 pares. Mostra de control, 995 pares. El 62% dels nens amb TDAH no estaven rebent medicació; el 15% estava rebent medicació estimulant cada 6-8 hores i un 23% cada 12 hores. L'estudi detalla els resultats en 6 apartats: (1) horaris de més alteracions; (2) activitats quotidianes més difícils (desafiadors); (3) impacte en les relacions en les famílies; (4) tipus de comportaments; (5) lesions personals sofertes; (6) percepció dels pares respecte a la medicació.

CONCLUSIÓ: Posa en relleu l'amplitud dels problemes que experimenten els nens amb TDAH i el seu impacte quotidià. Alerta d'una varietat de factors que han de ser considerats en el maneig de nens amb TDAH. Llegir més El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un motiu freqüent, en població infantil, de remissió a pediatres, psiquiatres infantils i psicòlegs clínics. Hi ha 3 procediments fonamentals amb major vigència per al seu tractament : el farmacològic, les tècniques conductuals i les tècniques cognitivoconductuals. Aquestes dues últimes són el camp d'interès d'aquesta anàlisi realitzada pels autors, ja que han mostrat d'important utilitat el tractament dels signes nuclears del trastorn i en la comorbiditat associada (trastorns del comportament, estat d'ànim, ansietat i de l'aprenentatge). Paral·lelament a aquestes intervencions, experts en el maneig de TDAH argumenten que l'educació és el medi que cohesiona tot el pla terapèutic i una de les intervencions aïllades més efectives. En síntesi, les orientacions psicoeducatives són un valuós complement al tractament multidimensional individualitzat en el qual poden i hi han d'intervenir de forma protagonista els pares. En l'anàlisi realitzada pels autors en aquest document, s'exposen orientacions psicoeducatives per a pares de nens amb TDAH, basades en criteris empírics, teòrics i clínics. Les orientacions presentades es detallen en 10 dimensions: ambient familiar, modelat, reforç de conducta, normes, autonomia i autoestima, aprendre a pensar i saber esperar, atenció, relació amb companys, grup familiar i adolescència. Finalment, els autors desenvolupen una reflexió sobre el tractament.  Llegir més Els símptomes del trastorn per dèficit d'atenció-hiperactivitat (TDAH) generen grans problemes en el desenvolupament de la persona. Així mateix, limita el seu funcionament cognitiu, emocional i social que afecta l'individu, la seva família i la xarxa social. Aquesta revisió actual de la literatura presenta un compendi dels últims estudis científics en relació amb el (TDAH). Card i Servera posen de manifest les nombroses controvèrsies quant a la prevalença d'aquest trastorn i que recentment s'ha estimat en un 17%. L'etiologia és igualment debatuda, però la literatura científica suggereix un origen poligènic multifactorial. Els autors incideixen en el debat sobre la vaguetat definitòria del TDAH, que pot resultar estigmatizant i imprecís. L'eficàcia dels tractaments amb psicofàrmacs, així com la teràpia conductual i la combinació d'ambdós enfocaments, ha suggerit resultats dubtosos, la qual cosa contribueix a la necessitat de la investigació constant en aquesta àrea. Segons els autors, és necessària una reinterpretació de les dades existents així com la realització d'estudis longitudinals que contribueixin a generar un major coneixement en aquesta àrea. Llegir més L'article presenta els resultats d'un assaig clínic realitzat per avaluar l'eficàcia i comparar la farmacodinàmica d'una nova fórmula de metilfeneidato d'alliberament prolongat (MPH MLR) amb una altra d'alliberament immediat (ANAR MPH) en pacients diagnosticats amb dèficit d'atenció i hiperactivitat. L'ús de MLR MPH en única dosi diària suggereix millores equivalents a nivell conductual i cognitiu, i la durada dels esmentats efectes es prolonguen tant com en el cas d'aquells que reben ANAR MPH a dues preses diàries.  Llegir més L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar a través d'una enquesta transversal la importància dels trastorns de la son en nens d'edat escolar amb TDAH i la seva associació, així com la qualitat de vida infantil, l'activitat diària, l'assistència escolar, la salut mental dels seus responsables, l'assistència laboral i el funcionament familiar. L'estudi es realitzà a Austràlia i es va contactar amb pacients que eren atesos a les consultes d'un hospital pediàtric, amb les consultes de pediatres privats i amb grups de suport a pacients amb TDAH.
Els autors conclouen que els TDAH estan associats amb alteracions de la son i que afecten els nens, els seus pares i el funcionament familiar.
 Llegir més Total: 11      Resultats per pàgina 10 20 30 40 50 Pàgines: 1{num_page2}  {num_page1}2 

© 2009 FAROS- Sant Joan de Déu. suport@faroshsjd.net | Informació editorial | Avís legal Darrera actualització: 17/06/2010